Ordenat de sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja. Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització (1836-51). Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret.