Fou un dels introductors del Modernisme a Amèrica. El seu primer llibre, Hojas al viento (1890), influït encara pel Romanticisme francès i el castellà, denotava ja una preocupació formal que, amb Nieve (1892), es concretà en la recerca de l’expressió perfecta, freda i objectiva del parnassianisme, influït sobretot per José M. de Heredia. Bustos y rimas (1893), de publicació pòstuma, és el recull de sensibilitat més modernista: el culte a les sensacions decadentistes s’uneix a una expressió elegíaca i intimista que denota la influència de Gautier, Baudelaire i Verlaine.