Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet”. Fou tinent d’alcalde a Barcelona (1931), diputat al parlament català (1932), i després a les corts de la República (1936), per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra. Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió”. Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i després a Pamplona, i condemnats a mort. Menéndez fou afusellat i Casanellas bescanviat amb Josep Maria Milà i Camps després de vuit mesos d’empresonament. A partir del 1939 residí a Mèxic i a França, i fou president de les corts de la República a l’exili abans de retornar al Principat, el 1976. Reintegrat a la militància d’Esquerra Republicana, presidí la comissió de traspassos de serveis diputacions-Generalitat (1978-79) i fou (1979-82) senador per una coalició PSC-ERC. A la fi del 1982 deixà ERC i, des del 1984, fou diputat al Parlament de Catalunya com a independent elegit dins les llistes del PSC.