i Giacomo Girolamo Casanova | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giacomo Girolamo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
literatura lit i història hist
Escriptor i aventurer venecià.
Venècia, 2 d’abril de 1725 — Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798

Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada. Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes (1755), aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite (1787-88). Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona (1768) pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època. Home típic de la il·lustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures galants. Nomenat bibliotecari del comte de Waldstein-Wartenberg el 1785, ocupà els darrers anys en la redacció d’una novel·la, Isocameron (1788), i, sobretot, en la de l'Histoire de ma vie (1791-98), voluminoses memòries escrites en francès que constitueixen un testimoniatge fascinant de l’època; d’aquestes memòries, n'aparegueren, des de la primera de 1822-25, diverses edicions incompletes o retocades, però l’original íntegre començà a ésser editat el 1960. La figura de Casanova ha inspirat un gran nombre d'obres en diversos gèneres, que n'han fet objecte de reflexió o recreació. Hom pot esmentar la novel·la d'Arthur Schnitzler Casanovas Heimfahrt ('El retorn de Casanova', 1918) i el film de Federico Fellini (1976). El 2018 s'inaugurà a Venècia un museu dedicat a ell.

Data de revisió: 
2018-04-05
Llegir més...