Dominicà, fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V. Bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d’Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36). Investit cardenal (1431), prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea. Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii, en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (les dues darreres obres, inèdites).