i Joan Casanovas i Maristany | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Casanovas i Maristany

història del dret hist dr i història hist
Polític i advocat.
Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1890 — Valràs, Llenguadoc, 1942

Llicenciat en dret (1911), es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits. Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès (1919-23). Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó. Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1921), fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista. Implantada la Dictadura, s’exilià a França (1924), i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia. Col·laborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres, que dirigia Miguel de Unamuno des d’Hendaia, i també amb el grup separatista de Santiago de Cuba. De tornada a Barcelona, participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor per Barcelona en les eleccions del 12 d’abril de 1931. Proclamada la República, detingué la cartera de defensa del primer govern de la República Catalana, presidit per Francesc Macià; conseller de governació, més tard fou vicepresident i conseller de foment, en el nou govern de la Generalitat (desembre del 1931). Fou diputat al Parlament de Catalunya, i el 1933 en fou elegit president. Esclatada la guerra civil, fou conseller primer i president del consell executiu de la Generalitat (juliol del 1936), però cessà pel setembre del mateix any. La seva actitud contrària als excessos de l’anarquisme i al predomini del govern central de la República motivaren la seva partida a França pel novembre del 1936. Tornà a Barcelona el 1937 i prengué part en un intent, que fracassà, per declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció de la Gran Bretanya i de França. Llavors hagué d’exiliar-se definitivament, per tal d’evitar les represàlies del govern central, i s’instal·là a Perpinyà. El 1939 publicà un document en el qual intentava de justificar la seva actuació. Havia col·laborat a El Diluvio i L’Opinió, i publicà El sindicalismo en el Pretorio (1924), sobre les lluites socials al Principat els anys immediats a la Dictadura.

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...