i Josep Casanovas i Puig | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Casanovas i Puig

música mús
Compositor.
Barcelona, 1924 — Barcelona, 29 d’octubre de 1996

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla. La seva producció comprèn obres vocals —Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instruments—, obres per a piano —Sonata (1950) i Bipolar (1964)—, obres de cambra —Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)—. És autor d'Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants (1974), per a orquestra. Exercí la crítica musical a Destino des del 1966 fins al tancament de la revista.

Llegir més...