Deixeble de Joan Vicens. El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús (Museu d’Art Modern de Barcelona) que li fou admès al Saló del 1883. De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts; visità el Museo del Prado i feu estada a Granada (1884).
El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’instal·là al Moulin de la Galette de Montmartre. Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler. Els seus quadres Plein air (1891, Museu d’Art Modern de Barcelona) i Ball al Moulin de la Galette (1893, El Cau Ferrat de Sitges) són obres mestres d’aquesta etapa. Era el moment, també, de Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain, la influència dels quals hom observa en els seus dibuixos. Des del 1889 exposà cada any a la Sala Parés de Barcelona, amb Rusiñol i Clarasó. Malgrat l’assentiment dels artistes joves, el públic barceloní refusà al principi la trivialitat dels seus temes (Dona pentinant-se, Noia en un pati) i la manca d’esclat de la paleta.
De nou a Barcelona, recollí els ressons de les commocions socials Garrote vil, 1894, Museo de Arte Moderno de Madrid;
La càrrega, quadre de Ramon Casas i Carbó
© Fototeca.cat
La càrrega, 1902 —primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes del 1904—, Museu d’Olot) i la vida popular (Ball de tarda, 1895, Cercle del Liceu de Barcelona; Processó de Santa Maria del Mar, 1896, Museu d’Art Modern de Barcelona), i pintà una sèrie de retrats i figures femenines. En la plenitud del Modernisme, representà la conjunció del realisme del segle XVII i les suavitats impressionistes amb el sintetisme de la pinzellada (escenes de multituds) i la subtilitat dels tons vius dins una atmosfera grisa.
El 1891 descobrí Sitges, on presidí, amb Rusiñol, les festes modernistes d’El Cau Ferrat. El 1897, amb Rusiñol, Utrillo i Pere Romeu, obrí la cerveseria Els Quatre Gats, on fins al seu tancament, el 1903, es reuní la plèiade d’artistes joves. El 1898 fundà i sostingué la revista Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma, fins el 1903 (que es convertí en Forma, extingida el 1908). Aquestes publicacions reproduïren una bona part de la seva obra de dibuixant, tan considerable com la seva pintura. Des del 1889 il·lustrà les cròniques enviades de París estant per Rusiñol, a La Vanguardia de Barcelona.
Excel·leix la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política (200 d’aquests retrats foren donats per l’autor el 1909 a la Junta de Museus; actualment són al Museu d’Art Modern de Barcelona).
N’és un altre vessant important la seva activitat en el cartellisme publicitari (Anís del Mono, 1898). El 1899 esdevingué membre de la Societat Internacional de Pintura, de la qual formaven part, entre altres, Whistler, Besnard i Brangwin. El 1902 acabà la decoració pictòrica del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona —encarregada el 1894—, que comprèn 12 composicions amb temes com Moulin de la Galette, caramelles, Cos de Ball. El 1904 i el 1905 treballà a Madrid en el retrat eqüestre d’Alfons XIII.
Des del 1892 exposà al saló del Champ de Mars de París (del qual fou nomenat associé pel retrat d’Erik Satie —museu de Chicago— i, més tard, sociétaire). Allí conegué el multimilionari nord-americà Charles Deering. Junts, amb Utrillo, feren un viatge per Catalunya. Seguint l’exemple de Deering a Tamarit (Tarragonès), restaurà el claustre romànic de Sant Benet de Bages, que el 1912 havia heretat de la seva mare. Invitat per Deering, viatjà per Amèrica, on pintà diferents retrats (1908-09 i 1924), i per distints punts d’Europa (1910).