i Josep Maria Casas i Homs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Casas i Homs

història hist i filologia filol
Llatinista i historiador.
Valls, Alt Camp, 1894 — Barcelona, 1979

Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid. Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Col·laborà a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i fou redactor literari de La Veu de Catalunya. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan Castellnou (1969), la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957). Fou traductor de la Fundació Bernat Metge i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).

Llegir més...