i Creu Casas i Sicart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Creu Casas i Sicart

Creu Casas i Sicart
© IEC / Orbita Max
biologia biol
Farmacèutica i briòloga.
Barcelona, 1913 — Bellaterra, Cerdanyola, Vallès Occidental, 20 de maig de 2007

Fou professora adjunta (1949-67) i agregada (1967-71) de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-83), on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recol·leccions personals que havia fet des del 1942 (uns 50.000 especimens). Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional. Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals Flora briológica de las comarcas barcelonesas (en col·laboració amb Prudenci Seró, Montserrat Ubach i Josep Vives, 1956), Contribución al estudio de la flora briológica balear (1956), Contribution à la flore bryologique de l’Espagne (en col·laboració amb Valentine Allorge, 1958), Algunes espècies d’esfagne que es troben a la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (1968), Datos para la flora briológica española. Algunos musgos y hepáticas del sureste de España (1976), Estado actual de las investigaciones sobre briología en España (1977) Referències bibliogràfiques sobre la flora briològica hispànica (en col·laboració amb Montserrat Brugués i Rosa M.Cros, 1979) i Flora dels briòfits dels Països Catalans: I Molses , obra guardonada el 2002 els premis de la Fundació Catalana per a la Recerca i Crítica Serra d’Or pel llibre. Rebé també la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983). Fou la primera dona que es va incorporar com a membre de ple dret a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a través de la secció de Ciències (1978) i fou també membre numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Col·laboració: 
JMC
Llegir més...