i Enric Casassas i Simó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Casassas i Simó

química quím
Químic.
Sabadell, Vallès Occidental, 1920 — Barcelona, Barcelonès, 16 de febrer de 2000

Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb I.M.Kolthoff sobre polarografia (1954-55). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna (1967-69) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-76) de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona (1976-87). Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques. Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans, traduí al català les normes internacionals de nomenclatura de química analítica (amb S.Alegret, 1987) i inorgànica (amb J.Sales, 1997). Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1972, de la secció de Ciències i Tecnologies del qual fou president (1979-86), en reorganitzà també la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques. En 1982-86 fou president de l’IEC. Participà també en el Congrés de Cultura Catalana (1975-77) i fou rector de la Universitat Catalana d’Estiu (1988-92). Rebé, entre altres distincions, la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I (1992) i la Medalla d’Or de l’IEC.

Llegir més...