i Jaume Cascalls | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Cascalls

Portalada dels Apòstols, obra de Jaume Cascalls, a la Seu Vella de Lleida
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor, documentat entre el 1341 i el 1377.
Berga?, Berguedà, ? — ?, aprox. 1378

Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l’obra d’unes imatges a Perpinyà (1345), i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet. Aquest encàrrec (1349), compartit d’antuvi amb Aloi de Montbrai, comprenia els sepulcres del rei i de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal, obrats a Beuda, transportats a Roses i, per mar, a Tarragona. Després (1369-73) la comanda fou ampliada amb les imatges jacents de Jaume I i d’Alfons I, a més d’altres dels infants, així com les arcades damunt les quals havien d’anar posats els sepulcres reials. Un altre encàrrec reial de dos retaules per a l’església del monestir de Poblet fou diferit sovint —malgrat les reclamacions reials— pel fet que Cascalls havia estat nomenat mestre major de la Seu de Lleida (1361), i, més tard, per l’obra de les estàtues de l’apostolat del portal de la catedral de Tarragona (1375). Casat amb Francesca, filla del pintor Ferran Bassa (1345), col·laborà, sembla, amb aquest en la pintura d’un retaule (1352) per a la capella de la reina Elionor de Sicília de l’església del Palau Reial Major de Barcelona. Degué morir al voltant del 1378, data de l’afranquiment del seu esclau Jordi de Déu, dit d’aleshores ençà Jordi Joan. L’obra més antiga que li és coneguda és el retaule de la Mare de Déu de l’església de Cornellà de Conflent, que duu gravat el seu nom (1345). Per comparació estilística li han estat atribuïdes algunes altres obres: l’estàtua dita de Sant Carlemany (Museu de la Catedral de Girona), que ha estat considerada representació del rei Pere III; l’estàtua de sant Antoni Abat, de la Figuera (Priorat), al Museu d’Art de Catalunya; el retaule de santa Úrsula i el Crist jacent de l’església de Sant Feliu de Girona; i, amb menys certesa, els sepulcres d’Entença i de Lloria al Puig de Santa Maria (Horta). Representant destacat de l’escola catalana d’escultura gòtica, despresa ja de les influències italianes i franceses, sabé donar dolcesa a les imatges femenines i vigoria a les masculines, dotades aquestes de barbes abundoses i actituds baronívoles, avesat com estava a la representació convencional de personatges reials. En els relleus fou minuciosament narratiu, i en les figures complementàries, bon animalista.

Col·laboració: 
ADS
Llegir més...