Sacerdot, fou professor de segon ensenyament a Perpinyà i rector d’Arles (Vallespir). Jubilat el 1908, residí quinze anys a Barcelona, on havia pres part en el Congrés de la Llengua Catalana (1906). Des del 1895 publicà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales, una pàgina en català amb el títol d’"Una llesca de pa de casa”, on aparegueren els Contes vallespirencs, conjunt de narracions populars, la majoria de tema religiós, que foren aplegats en volum el 1907 a Perpinyà, i el 1914 pel Foment de Pietat, de Barcelona, amb il·lustracions de J.G. Junceda. Entre la seva obra literària excel·leix també una adaptació lliure en vers de les Faules de La Fontaine (1927-32). Durant la Primera Guerra Mundial fou el principal dirigent d’un comitè barceloní d’ajut als aliats.