i Cassiodor | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Cassiodor

Forma llatina deFlavius Magnus Aurelius Cassiodorus Senator
Història    Literatura    Cristianisme
Forma llatina deFlavius Magnus Aurelius Cassiodorus Senator
història eclesiàstica hist ecl, història hist i literatura lit
Polític, monjo i escriptor romà.
Squillace, Calàbria, aprox. 490 — Vivarium, Calàbria, aprox. 580

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae, conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots (publicada entre els anys 525 i 533), perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric. Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes. El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana. Després de la mort d’aquest (526), continuà la seva carrera a la cort i el 533 fou ascendit a prefecte pretori d’Itàlia, però les pugnes dinàstiques dels successors de Teodoric i, finalment, la invasió de Belisari d’Itàlia (540) el decidiren a retirar-se de la política.

Pels volts del 550 fundà el monestir de Vivarium, de línia benedictina, on establí una mena d’acadèmia, sobre el model de l’escola d’Alexandria: hi impartí ensenyament secular i religiós, i la transcripció de manuscrits antics que hi establí salvà tresors clàssics per a la cultura occidental. Del seus escrits filosoficoteològics, molt influïts per sant Agustí, cal recordar el tractat De anima, l’obra clàssica Institutiones divinarum et saecularium litterarum, sobre l’ensenyament de la teologia i de les set arts liberals, els comentaris al·legòrics de Complexiones in Psalmos i una Historia ecclesiastica tripartita.

Data de revisió: 
2017-01-17
Llegir més...