i Castalla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Castalla

Castalla
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alcoià, als corredors del Sistema Subbètic valencià.
Població: 
10.327 h
[2009]
Extensió: 
115 km2

La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd (anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi), que rep nombroses rambles afluents (de Canyoles, de Peret). A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya (la Replana, 1 228 m) i els seus contraforts de la penya de l’Àguila (1 050 m) i el Gurugú (1 034 m), per la serra de Castalla (el Xarco, 1 109 m) i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó (1 296 m) i el Despenyador (1 260 m) al sud; aquest sector és barrancós i cobert de pinedes. Més de la meitat del terme no és conreable (pasturatges, brolles, matolls i pinedes). De la superfície conreada, més del 95% és de secà; hi predomina el conreu de cereals, però té més importància econòmica la vinya, seguits a una certa distància per l’olivera. A la superfície de regadiu es produeixen hortalisses. La major part de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris, i una cinquena part, per masovers. La indústria (joguines, sabates i tèxtil) ha esdevingut la principal activitat econòmica. La població augmentà fins el 1900, malgrat l’emigració; el 1940 assolí la xifra més baixa (3 972 h). La ciutat (8 061 h agl [2006], castalluts ; 680 m alt.), vila fins el 1890, es redossa al vessant sud-est d’un turó (785 m alt.) coronat per les restes de l’antic castell de Castalla , al peu del qual hi ha l’església de la Sang, gòtica, anteriorment parroquial; la part antiga de la ciutat és la més alta, de carrers arquejats, mentre l’eixample del s. XX s’estén vers el pla de migjorn sota els 670 m d’alt. Fou atribuïda, pel tractat d’Almirra, a la zona de conquesta catalana; lliurada pels seus habitants a l’antic governador almohade de València Abū Sa'īd ‘Abd al-Raḥmān, Jaume I aconseguí, després de la presa de Biar (1245), que aquell li'n cedís la senyoria a canvi de Xest i de Vilamarxant, i repoblà el lloc amb cristians després de la conquesta de Múrcia. Durant la Guerra dels dos Peres es declarà inicialment a favor del de Castella; per tal d’assegurar-ne la defensa, el 1364 PereIII creà la baronia de Castalla . L’actual església parroquial de Santa Maria fou bastida en 1562-70; és del s. XVIII l’església de l’antic convent de mínims fundat fora la vila el 1586; la casa de la vila és del 1664. Els 129 h diss del municipi són distribuïts entre les caseries d' Alfàs , Sarganella , el Fontes , Ventisclar , l' Espartosa , el Xarrell , el Campello el Forcall , les Fermoses , la Penadesa i Almarra .

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...