Angelí Castanyer i Fons

(Huéneja, Andalusia, 13 d’abril de 1905 — València, 12 d’agost de 1974)

Angelí Castanyer i Fons

© Família Castanyer

Polític i escriptor.

Germà de Josep Castanyer i Fons. Fou col·laborador de les revistes Germania (1924-1926), Nostre Teatre, Taula de Lletres Valencianes, el Camí, el Timó i El País Valencià.

Fou membre fundador (1931) del Centre d’Actuació Valencianista (responsable de publicacions i propaganda) i del Partit Valencianista d’Esquerra. Signatari de les Normes de Castelló el 1932 i membre de l’equip director de PROA. Durant la guerra del 1936, fou designat (1937) Comissari de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València amb Francesc Bosch i Morata de conseller, i membre (1938) de la Comissió Permanent del Consell en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.

Exiliat a París, fou director del periòdic Nueva República (1955-1958). En 1965 formà part del Consistori de Mantenidors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’amfiteatre Richelieu de la Sorbona (París). Publicà el volum poètic Miratge (1954). T

ornà a València el 1970 i obtingué la Flor Natural el 1973 i 1929 als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Del període de l’exili l’historiador Santi Cortés escriví: “Angelí Castanyer i Fons fou sens dubte l’ideòleg i l’animador més rellevant del valencianisme a l’exili”.