vall de Castellbò

Vall de l’Alt Urgell, drenada per la riera de Castellbò que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d’Aravell, tributària del Segre.

És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu. És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders (que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu) i dominat pels puigs de Solanell (2 009 m) i de Mongetes (2 091 m), punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera; a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia (1 741 m), hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe; a ponent, s’obren diversos colls (des del de la Culla fins al de Pou) damunt la vall d’Elins (o de Pallerols), de la qual resta aïllada, al S, per la roca Rodona (1 565 m) i el pic de les Agudes (1 561 m). Gran part dels faldars són coberts de conreus de secà, explotats per un poblament (en recessió) disposat en petits nuclis: Sallent de Castellbò (a 1 529 m alt., el més alt de la vall), Seix, Albet, Solanell, Santa Creu de Castellbò, Sant Andreu de Castellbó, les Eres, Turbiàs, Carmeniu, Cercèdol, Castellnovet, Vilamitjana, Sendes, inclosos en l’antic municipi de la Vall de Castellbò, i la vila de Castellbò (802 m d’altitud, el nucli més baix).