i Castellfabib | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Castellfabib

Nom oficial castellà del municipi deCastielfabib (es)
Castellfabib
© Fototeca.cat
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos).
Població: 
365 h
[2009]
Extensió: 
106 km2

El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental. L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha (50% del total). L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius; al regadiu hom conrea arbres fruiters (pomeres), hortalisses i cereals; al secà predominen els cereals. La ramaderia és important, i també hi ha apicultura. La vila (92 h [2006], 927 m alt.) és a la dreta del riu Ebrón; a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic (refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces cristines). Fou conquerit el 1210 per Pere I de Catalunya-Aragó i repoblat amb aragonesos. Passà a la corona al mateix s XIII. A l’altra banda del riu hi ha les restes de l’antic convent franciscà de Sant Guillem, fundat al s. XIII i que perdurà fins al XIX. El 1369, durant la guerra amb Castella, hi tingué lloc una conferència celebrada a instàncies del papa, en què fou decidida la suspensió de les hostilitats. L’església parroquial dels Àngels fou reconstruïda després del 1835, que fou destruïda pels carlins. Dins el terme hi ha, a més, les caseries d’el Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, el Mas de Jacinto i Tóveda.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...