El bosc, principalment de pins, amb alguns roures i algunes alzines, en part de propietat comunal, ocupa 1.300 ha; n’hi ha 3.650 més de garriga i terreny improductiu. L’agricultura és gairebé totalment de secà (1.650 ha); hom conrea blat, farratge, llegums, patates i una mica de vinya. Encara hi té una certa importància el bestiar de llana, base d’una indústria tradicional de filats i teixits que havia tingut un volum considerable, actualment gairebé desapareguda.
La vila (206 h agl [2006], castellfortins; 1.181 m alt.) és al camí d’Albocàsser a Morella, enlairada dalt una mola en posició defensiva, a l’indret ocupat per un antic castell islàmic conquerit per Balasc d’Alagó el 1237, el qual la donà a poblar. El 1361 la població fou de nou fortificada, i el 1691 fou agregada a la corona com a vila reial. L’actual església parroquial de Santa Maria és obra del 1734. A 1 km hi ha l’ermita romànica de Sant Pere, probablement d’origen preromànic, i, al sud del terme, el santuari de la Font.