Situació i presentació
Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola. El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell. Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon. La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del seu curs—, afluent del Cardener, i la de Castellet drenen la meitat occidental del terme. Al sector de migjorn hi ha l’aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat.
El terme comprèn, a més del poble de Castellgalí, cap administratiu, el barri de les Boades (compartit amb el municipi de Sant Vicenç de Castellet), els ravals de la Fàbrica (o Can Carner), de Can Font de Cirerenc i dels Torrents, la caseria de Santa Margarida del Pla, les urbanitzacions de Ca l’Enric de Calafell, el Mas Planoi i la Torre del Breny, i un nombre important de masies esparses arreu, a més de les antigues entitats de població de Cal Santjaume i la Fàbrica de Claret (o els Carburs).
Travessa el municipi, en direcció S-N, la carretera comarcal C-55, d’on surt un trencall per l’esquerra que mena a Castellgalí. Hi passa la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida via Manresa, de RENFE.
La població i l’economia
La població (castellgalins o castellgalinencs) ha fluctuat molt al llarg dels anys. Després d’un important retrocés al llarg de la segona meitat del segle XIX, es donà un increment que arribà al punt culminant el 1960, data a partir de la qual la població ha anat davallant gradualment: el 1986 la població era de 705 h i el 1991 de 702 h. El 1996 hi havia 782 h i el 2005, 1.282 h.
L’agricultura del municipi és predominantment de secà. Els principals conreus són l’ordi, les hortalisses i les oliveres. La ramaderia és força rica, especialitzada principalment en la cria de porcs, pollastres i vaques. Pel que fa al sector industrial, la primera empresa que s’instal·là al municipi, el 1898, fou la fàbrica de carbons elèctrics de Climent Asols i Bovets. Constituïda el 1902 com a Companyia Fabril de Carbons Elèctrics, fou també la primera de l’estat. La Gran Guerra donà un fort impuls a les activitats de l’empresa i el 1914 guanyà un concurs per a la venda de carbons elèctrics destinats a l’enllumenat de Glasgow i Melbourne. Els productes de la fàbrica foren comercialitzats amb el nom de Claret. L’empresa com a tal ja no existeix, però a les seves instal·lacions s’han establert diverses indústries. Entre la resta de les empreses del municipi, destaca una empresa pedrera.
El poble de Castellgalí
El nucli principal i centre històric de Castellgalí (281 h el 2006) és situat a l’extrem oriental de la serra del Talló, en un turó (266 m) que cau a plom i forma balcera sobre el Cardener. L’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII, fou engrandida i decorada el 1897 en estil gòtic d’imitació, amb el patrocini de la família de Magí Pladellorens, oriünda del poble. D’aquesta obra nova sobresortien les imatges de l’arcàngel titular i del sant patró del principal mecenes de la restauració, realitzades per l’escultor Josep Llimona, les quals foren destruïdes el 1936. A l’advocació tradicional castellera de sant Miquel hom afegí el 1692 el culte als sants màrtirs Honest i Repel·lió, patrons de Castellgalí.
No gens lluny del nucli urbà, a l’extrem oriental de la carena damunt la qual hi ha el poble, hi havia el castell, mirador de la vall del Cardener, del qual queden algunes ruïnes.
Restes del castell de Castellgalí (Bages)
© C.I.C. - Moià
Les romanalles del castell es drecen a la dreta del Llobregat, prop seu també són perceptibles les ruïnes de la capella castellera dedicada a Santa Maria. L’edifici és documentat l’any 1292. L’església també es troba en ruïnes i només els fonaments en testimonien l’existència.
Un cop enrunat el castell, la nova casa senyorial sorgí a la plaça del poble, a l’esquerra de l’església. L’escut dels Amigant és l’únic vestigi monumental que en proclama l’altíssima i antiga destinació. A tocar del nucli hi ha les urbanitzacions de Ca l’Enric de Calafell, del Mas Planoi i el Mas Planoi IV.
Pel que fa als equipaments culturals del poble, cal destacar el Museu de Castellgalí (1991), amb seu a la Casa Amigant. Aplega més de mig miler de peces d’arqueologia, religió, estris de casa i del camp, numismàtica i ceràmica popular per tal d’il·lustrar els costums, la vida i la història del poble. Hi ha també diversos grups i associacions, així com equipaments esportius.
Hom celebra la festa major el primer diumenge d’agost. El tercer diumenge de febrer se celebra la festa dels patrons, sant Honest i sant Repel·lió, en la qual és típic organitzar un concurs de coques. El primer diumenge de maig es fa la festa del Panellet i per Pasqua es fan caramelles.
Altres indrets del terme
Vora el Cardener, a la riba dreta i poc abans de l’aiguabarreig amb el Llobregat, hi ha el raval o barri de la Fàbrica A l’altre costat del riu s’aixeca solitària l’estació del ferrocarril, situada entre les de Sant Vicenç i els Comdals. L’altre nucli important de població és el barri rural de Boades A poca distància del sepulcre romà de la Torre del Breny hi ha les restes del sepulcre de les Boades. També són ravals del terme de Castellgalí els Torrents i Can Font de Cirerencs.
Al sector NE del terme, prop de l’aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat hi ha la urbanització de la Torre del Breny. A prop, hi ha el sepulcre romà de torre del Breny Molt pròxima al monument sepulcral, en territori del Mas Cadevall, fou descoberta i excavada una vil·la romana que aportà abundant material ceràmic i utillatge agrícola i domèstic. A l’era de la masia, encara avui són ben visibles les restes de murs d’una exedra semicircular romana, relacionada sens dubte amb la vil·la immediata. Una mica més al N, en una vinya de Cal Roc, es van descobrir, cap al 1930, restes d’un forn ibèric.
L’ermita de Santa Margarida és documentada des del segle XIII. La capella de Sant Feliu de la Casanova, del Mas Casanova, fou construïda el 1900 per la família Guitart, llavors propietaris de l’heretat.
La història
En una escriptura de l’any 867 es fa menció explícita del castell d’en Galí (Castelo de Galindo, dit en un llatí decadent). D’aquesta manera es revela simultàniament l’existència del castell de Castellgalí i l’origen etimològic del topònim Castellgalí.
Diversos autors s’han preocupat d’estudiar i explicar a qui correspongueren la propietat del castell i la senyoria feudal del seu terme a través dels temps. Una tal Sibília —descendent probable dels Galí—, el 1178 els vengué al rei Alfons I i a la seva muller Sança. Els monarques confiaren el castell a feudataris, cognomenats Castellgalí. El 1350, Pere III el Cerimoniós el va vendre a Bernat Satorres, ciutadà de Manresa. El 1413, el noble Lluís de Rajadell n’adquiria la senyoria amb tots els drets i les jurisdiccions civil i criminal. Els anys de la guerra contra Joan II, el rei Pere IV el va donar al monestir de Montserrat, regit aleshores pel gran abat Antoni Pere Ferrer.
Un cop retornat als Rajadell, i després de diverses vicissituds, el cavaller manresà Josep d’Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, prengué possessió pública de Castellgalí, el 5 d’octubre de 1673. Els Despujol, marquesos de Palmerola i hereus directes dels Amigant, en foren els últims senyors feudals.