i Joan de Castellnou | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan de Castellnou

poètica poètica
Poeta.
?, segle XIV — ?, segle XIV

Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d’amors. És autor de dos tractats preceptius en prosa: Compendi de la conexença dels vicis que's podon esdevenir en los dictats del Gay Saber, que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari (1241), comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar (1324) de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó. Les poesies conservades, onze en total, recullen tots els tòpics i els virtuosismes retòrics de l’escola tolosana.

Llegir més...