Situació i presentació
Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria. S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages. El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila (493 m), és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons.
Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels corrents que es formen dintre el terme de Castellnou: el riu d’Or (Riudor o Ridor), que seguint la direcció SE desguassa al Llobregat, i la riera de Vallverd, afluent del Cardener i límit W del municipi. L’angle NW del terme és drenat per la riera de Tordell (altrament anomenada riera de Castellnou, d’Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes), tributària del Cardener.
A més del poble de Castellnou de Bages, el terme comprèn el veïnat d’Argençola i les urbanitzacions de la Figuera o la Figuerola, les Pinedes de Castellnou i el Serrat de Castellnou, aquesta última compartida amb el municipi de Santpedor.
Travessa el terme una carretera local que uneix Castellnou de Bages amb Santpedor, i una altra carretera local que uneix el nucli d’Argençola amb el poble de Súria, d’una banda, i de Balsareny, de l’altra.
La població i l’economia
La població ha davallat des del començament del segle XX. Els factors socioeconòmics d’un despoblament tan accentuat són els mateixos que han intervingut en la davallada demogràfica d’altres pobles rurals de la perifèria o dels interfluvis bagencs. Hom es va plantejar fins i tot la possibilitat de suprimir un municipi tan petit i de repartir el terme entre els de Santpedor i Súria. Però, mentre que la població autòctona ha anat minvant, ha crescut la de temporada i de caps de setmana, amb la construcció d’un gran nombre de xalets. El 1991 la població era de 196 h, xifra que augmentà notablement en el padró del 2005, amb 791 h. El territori és molt trencat, amb extensos boscos de pins, barrejats amb alzines i algun clap de roures, i pocs conreus (blat i farratge). La ramaderia no és gaire abundant, encara que hi predomina la cria de porcs.
El poble de Castellnou de Bages
El poble de Castellnou (469 m; 44 h el 2006) és a tocar de l’església parroquial de Sant Andreu de Castellnou, datada al segle XI. D’estil romànic llombard, fou construïda amb una estructura de petita basílica de tres naus, amb tres absis, i coberta amb volta de canó, més alta a la nau central. Diverses reformes dels anys 1588 i 1671, com una portada nova al cantó de ponent, la construcció d’un campanar massís i la supressió d’una de les absidioles, entre altres coses, alteraren la configuració primitiva. Les obres de restauració del 1976 tingueren com a objectiu restituir la fisonomia original.
Hi ha el Museu dels Maquis i al cementiri de Castellnou hi ha enterrat el maquis Ramon Vila i Capdevila, “Caracremada”. La festa major de Castellnou de Bages se celebra el primer diumenge després del 15 d’agost.
Altres indrets del terme
Vista de la torre de Castellnou de Bages
© C.I.C.-Moià
Entre els altres indrets del terme es troba el veïnat d’Argençola i les urbanitzacions de la Figuera o la Figuerola, les Pinedes de Castellnou i el Serrat de Castellnou. Des de mitjan segle X és documentat el castell del Buc (de Bugo), precedent del Castellnou, conegut ja l’any 1020 per la venda que Guillem de Balsareny en feu a la seva muller Ingilberga. L’any 1346, el rei Jaume I el donava als bisbes de Vic, juntament amb el castell i la vila de Sallent. Un monument històric, ensems que una fita del terme, és la torre cilíndrica de Torre de Castellnou.
Altres esglésies del terme són la capella de Sant Salvador de Torre Abadali la de Santa Margarida de Viladepost del Puig. De l’antiga església romànica de Sant Llorenç, també d’Argençola, només resten algunes ruïnes, com la de l’església romànica de Sant Pere de Castellnou.