i Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano

dret dr, literatura lit i periodisme period
Advocat, periodista i novel·lista.
Gandia, Safor, 9 d’octubre de 1912 — Barcelona, 1 de febrer de 2003

L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres. Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España. Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona. En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom, esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans.

L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’incorporà a la 22a Brigada Mixta amb el grau de tinent ajudant del cap. Lluità al front de Terol i assolí el grau de cap d’Estat Major de la divisió 54 del Cos d’exèrcit A, del front de Levante i intervingué en la defensa de València al front de Vivel. En caure la ciutat i la República (1939), fou condemnat a sis anys de presó, que complí a València. En sortir-ne (1945), fou obligat a residir a Madrid, on treballà durant dotze anys com a passant de l’advocat Antoni Padrol i hi féu una estreta amistat amb Ricard Blasco i Joan Fuster.

Col·laborà a Tele-Estel, Gorg, Mundo Diario, Canigó, Avui i Diario de Valencia, entre d’altres, amb articles sobre l’actualitat política i social. L’any 1977 fou cofundador de l’ Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual anys més tard seria nomenat soci d’honor. En jubilar-se (1982) passà a residir a Barcelona. Tingué una certa activitat política: fou membre de l’ Assemblea de Catalunya, del PSAN i, el 2002, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Publicà les novel·les Sumaríssim d’urgència (1979), sobre la repressió a la València de postguerra, i La clau d’un temps (1982), autobiogràfica i centrada en la València dels seus anys de joventut, obra amb la qual rebé el premi Ciutat de València-Jaume Roig.

Autor també dels volums de narracions Un sopar de roders (1978), I tant que volava (1982), Terra guanyada i altres contes (1985) i Fornall d’històries (2001), entre la seva obra destacaren, però, el recull d’articles Viure a Madrid (1973), les cròniques València dins la tempesta (1987) i Dia a dia des dels Països Catalans (1976), en què reflectí una particular visió de la Transició política des d’un angle nacionalista i d’esquerres, i la biografia Vida i miracles d’Antoni Miró (1994). L’any 2010 hom publicà pòstumament Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats.

Llegir més...