És dividida en tres partits judicials i 143 municipis (1981). El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià; corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó (o de Castelló de la Plana), incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes. Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova divisió provincial conservà la nova província de Castelló (incloent l’Alt Palància) i retornà dins els límits històrics del País Valencià; el 1834 foren creats els partits judicials de Castelló de la Plana, Llucena, Albocàsser, Morella, Sant Mateu del Maestrat, Vinaròs, Viver, Sogorb, Nules i Vila-real, aquest darrer suprimit posteriorment; actualment, han quedat reduïts a Castelló, Sogorb i Vinaròs.