i Manuel Castells i Oliván | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Olván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
sociologia sociol
Sociòleg.
Hellín, Albacete, 9 de febrer de 1942 — 99999,

Format a Barcelona i París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid. És professor de sociologia i planificació urbana i regional a Berkeley. Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i des del 2003 de l’Annenberg School for Communication de la University of Southern California. Inicialment, els seus treballs proposaven la superació dels plantejaments de l’escola d’ecologia humana de Chicago des de pressupòsits marxistes i, d’acord amb l’estructuralisme, entengué el fet urbà com una totalitat explicable només pel desenvolupament del sistema productiu. En destaquen La question urbaine (1972), Menopolville (1974), en col·laboració amb F. Godard, Crisis urbana y cambio social (1981) i The City and the Grassroots (1983). A la dècada dels vuitanta inicià l’estudi de les transformacions econòmiques i socials actuals en relació amb la tecnologia de la informació, fruit del qual publicà la trilogia The Information Age: Economy, Society and Culture (1996-98). També és autor de The Internet Galaxy. Reflections on Internet, Business, and Society (2001), The Information Society and the Welfare State: The Finnish Model (2002), La Societat Xarxa a Catalunya (amb Imma Tubella, 2003), The Network Society: a Cross-Cultural Perspective (2004), Globalización, desarrollo y democracia: Chile en el contexto mundial (2005) i Communication Power (2009). Des del 2001 codirigeix amb Imma Tubella el Projecte Internet Catalunya, que analitza empíricament les interaccions entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat, les empreses i les institucions a Catalunya. Membre de l’Acadèmia Europea, el 2001 fou designat conseller del secretari general de l’ONU de tecnologies de la informació i desenvolupament global. El 2005 fou designat per la Comissió Europea com un dels vint-i-dos membres del Consell Europeu de Recerca, i el 2008 aquest organisme el designà membre de la junta directiva de l’Institut Europeu de Tecnologia. L’any 2010 fou nomenat assessor de la Biblioteca del Congrés dels EUA. És doctor honoris causa per diverses universitats i ha rebut un gran nombre de guardons, entre els quals hi ha el Guggenheim Fellowship (1982), el Wright Mills (1983), el premi 1 de maig de pensament social de la UGT (2000), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2003), l’orde Gabriela Mistral de la Presidència de Xile (2005) i el premi de sociologia de l’IEC.

Llegir més...