i Castellserà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Castellserà

Sumari de l’article

Castellserà Santuari de Sant Sebastià, construït al s XVIII
© Fototeca.cat
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Població: 
1.131 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

La part septentrional és accidentada per la serra d’Almenara. El regadiu és la base econòmica del municipi (conreus herbacis i arbres fruiters). A les vores dels canals hi ha arbres de ribera. La ramaderia (porcs i aviram) complementa l’agricultura. Hi ha algunes empreses (metal·lúrgiques, maquinària agrícola i algunes d’auxiliars de la construcció). El poble (1 128 h agl [2006]; 267 m alt.) es formà al voltant d’una fortalesa construïda al s XII, dita antigament le Torre dels Canonges; en aquest indret hi havia hagut una vil·la romana. L’església parroquial de Santa Magdalena era sufragània de Santa Maria de Balaguer. L’antic magatzem del monestir de Poblet, restaurat, és bé cultural d’interès nacional. En ésser desposseït el comte Jaume d’Urgell per Ferran I, aquest vengué (1415) la jurisdicció al monestir de Poblet, que la mantingué fins al s XIX. El municipi comprèn, a més, una estreta franja de territori envoltada gairebé del tot pel terme de Penelles (Noguera).

Situació i presentació

És situat al NW de la comarca. Limita al N amb els municipis de Preixens (Noguera) i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles (Noguera) i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola. Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles. Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell. Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones planes. El canal d’Urgell travessa el terme al NE, faldejant la serra, i en rega quatre cinquenes parts.

El terme comprèn únicament el poble de Castellserà, cap de municipi. Un ventall de carreteres locals i camins que s’obren en totes direccions comuniquen el poble amb la rodalia. La via de comunicació més important és la carretera de Bellpuig, que a 2 km escassos vers migdia del poble enllaça amb la carretera C-53 de Tàrrega a Balaguer.

La població i l'economia

En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 42 focs. En el segle XVIII la població augmentà de 161 h (1718) a 407 h (1787). El 1830 minvà a 350 h i continuà amb 246 h (1845). L’any 1860 es recuperà ràpidament amb 851 h. Superada una lleugera crisi demogràfica els anys posteriors, abans d’acabar el segle ja tenia 1 142 h i el creixement no s’interrompé fins al 1920, quan arribà als 1 525 h. Era l’època del desenvolupament afavorit pels regadius del canal d’Urgell. Des d’aquesta darrera data la població inicià una davallada sense interrupció, tot i una petita revifalla que es donà l’any 1950, amb 1 407 h. En els censos posteriors hom assignà 1 286 h el 1970, 1 256 el 1981, 1 161 el 1991 i 1 113 el 2001. L’any 2005 hi havia 1 128 h.

L’economia de Castellserà no es centralitza en un sol sector, sinó que es reparteix equilibradament entre la indústria, els serveis i el sector primari. Tot i així cal esmentar el domini del sector industrial. Les terres llaurades estan ocupades majoritàriament per conreus de regadiu. Entre aquests com a conreus predominants hi ha els cereals (blat de moro, blat, ordi) i els farratges. Altres conreus són la fruita dolça (pereres, pomeres), ametllers i oliveres. La ramaderia, com a complement de l’agricultura, es dedica preferentment al porc, tant truges com engreix, i a l’aviram.

La indústria més característica de Castellserà fou la fabricació de guix a partir de l’explotació de les guixeres de la serra. Modernament hom pot destacar indústries del sector metal·lúrgic, maquinària agrícola i auxiliars de la construcció. Els ramaders disposen de la fàbrica de pinsos de la cooperativa agrícola de la localitat, que subministra pinsos i presta serveis als socis. El sector comercial i de serveis és abundant i variat i atén totes les necessitats locals.

El poble de Castellserà

El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al centre del terme, en terreny pla que envolta una petita elevació on s’originà la població. Iniciat a l’entorn de la fortalesa, anà creixent, prenent per eixos les principals vies de comunicació.

L’edifici conegut com “la botiga del castell” i popularment com “el castell”, situat al carrer de Santa Maria, és en realitat l’antic graner que tenia a la població el monestir de Poblet. El féu construir l’abat Domènec Porta (1502-26), i el seu escut és present tant en la portalada com en una arcada de l’interior. Hi ha, tanmateix, restes d’uns fonaments anteriors que fan pensar en una primitiva fàbrica, emplaçada en el mateix indret i amb la mateixa funció, i que devia formar part de l’antic castell, avui desaparegut. Després de la desamortització, el magatzem passà a mans privades i el 1982 fou adquirit per l’ajuntament. Aquest edifici, de planta trapezoidal, és distribuït en dues plantes, comunicades per una escala interior. A la planta baixa, cinc columnes de secció circular situades al bell mig de la sala suporten el sostre, d’embigat de fusta, mitjançant sis arcs rebaixats. Al pis, les columnes sostenen la coberta a dos vessants. La façana principal és centrada per un portal adovellat. En 1927-28 fou oberta una segona porta, que dóna directament a l’escala que va al segon pis. A l’actualitat, l’ajuntament el destina a casal de cultura. Es conserva també algun edifici del segle XVII, però la majoria dels edificis antics són del segle XVIII. L’actual carrer de la Muralla assenyala una part del perímetre primitiu. L’any 2001 es declarà bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric el graner del monestir de Poblet, que posteriorment fou objecte de restauració.

L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, fou construïda el 1600 i reformada a la fi del segle XIX. Als afores del poble, al peu de la carretera de Preixens, hi ha el santuari de Sant Sebastià, patró de la localitat. És una capella petita i acollidora, construïda el 1786, en compliment d’un vot del poble, per agrair la intercessió del sant en el deslliurament d’una pesta. Una antiga creu de terme, que abans es trobava a la sortida de la localitat, ara és situada més a l’interior, a l’indret anomenat el Sitjar.

En l’aspecte cultural, cal destacar l’Agrupació Flors d’Urgell, fundada el 1926 amb el nom d’Agrupació Coral de Castellserà (porta la denominació actual des del 1956). La festa major d’hivern se celebra el segon diumenge de maig, pel Roser, i la d’estiu, el primer cap de setmana de setembre. La festa de Sant Sebastià, patró del poble, s’escau pel 20 de gener.

La història

Conquerit el terme pel comte d’Urgell entre el 1075 i el 1080, el poble s’anà formant a l’entorn d’una fortalesa anomenada la torre dels Canonges. Consta que fou senyor de Castellserà Martí de Vall-llebera, enterrat a Poblet el 1208. Sembla que el castell passà als dominis de Jaume de Cervera (mort el 1276), senyor de Gebut, Butsènit i Meià, emmaridat amb Geralda de Montcada. La seva filla, Aldonça de Cervera i senyora de Castellserà, es casà amb el fill legitimat de Jaume I, Pere, baró d’Ayerbe, el patrimoni del qual, més tard, passaria a la corona. El 1307 el rei Jaume II concedí en feu el poble de Castellserà al comte d’Urgell Ermengol X. El 1318 l’abat Copons de Poblet va comprar a Jaume Desbrau i al seu fill Pericó, mercaders de Lleida, el castell i la vila de Castellserà, amb totes les rendes i els drets. Encara que Castellserà pertangués a Poblet, en l’aspecte polític i territorial restava vinculat al comtat d’Urgell, el qual hi exercia la justícia màxima. Desaparegut, però, el comtat d’Urgell el 1413, el rei Ferran I, necessitat de diners, vengué el mer i mixt imperi a l’abat de Poblet Juan Martínez de Mengucho el 1414. Castellserà fou el domini pobletà més important del Pla d’Urgell i constituí el centre de recaptament dels delmes. La desamortització eclesiàstica del segle XIX subhastà totes les terres propietat del monestir. Les vendes, però, quedaren en poques mans i foren les necessitats òbvies de l’adequació dels camps per al reg les que afavoriren una autèntica redistribució de la propietat agrícola.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...