i Castellví de la Marca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Castellví de la Marca

SinònimCastellvell del Penedès, Nom antic deCastellvell de la Marca
Municipi
Alt Penedès
SinònimCastellvell del Penedès, Nom antic deCastellvell de la Marca
Ruïnes del castell, de Castellví de la Marca
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès.
Població: 
1.661 h
[2009]
Extensió: 
28 km2

Situació i presentació

El municipi de Castellví de la Marca és situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf; té una extensió de 28,5 km 2 . Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç (Baix Penedès), al SW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i al NW amb el Montmell (Baix Penedès). El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries. L’ajuntament es reuneix al poble de la Múnia. Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats, caseries i llogarets, l’antic lloc d’Estalella i el castell de Pujades. El nom del municipi prové del castell antic que hi hagué (Castellví és una forma arcaica de Castellvell), conegut popularment pel nom del Castellot.

És accidentat al N i NW pels contraforts orientals de la serra del Montmell. El cap de municipi, el poble de la Múnia, és situat a l’encreuament de les carreteres locals dels Monjos a Castellví de la Marca i de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys. El poble dista 6 km de Vilafranca i 4 km de l’estació de ferrocarril dels Monjos, que és la més propera. La part meridional del terme enllaça amb la depressió penedesenca. El terme pertany a la conca hidrogràfica del riu de Foix, bé que és regat pels seus afluents la riera de la Múnia i la riera de Marmellar, que hi desguassen per la dreta fora del terme municipal.

La població i l'economia

La població (almuniencs) del terme, que era de 1 057 h el 1860, augmentà posteriorment, i remun- tà de seguida la crisi produïda per la fil·loxera. El 1900 hi havia 1 357 h i el 1936 n'hi havia 1 619, màxim demogràfic a partir del qual, i sobretot després de la guerra de 1936-39, la població acusà una lleugera tendència regressiva que es frenà durant els anys noranta. El 1950 hi havia 1 583 h, el 1970 n'hi havia 1 539, 1 515 el 1975, 1 423 el 1981, 1 437 el 1991 i 1 563 el 2005.

L’activitat econòmica principal és l’agricultura, tot i que només es conrea la meitat de la superfície del municipi. El conreu principal és la vinya, segueixen en importància els cereals, i la resta es destina a oliveres, arbres fruiters, patates i llegums, amb alguna petita extensió de regadiu. La part accidentada del terme és majoritàriament coberta de bosc de pins, i hi ha garrics, roques i erms. Les activitats ramaderes s’han desenvolupat força des dels anys vuitanta del segle XX. Són prou representatius de l’economia de la població l’aviram i l’oví. Hi ha també cria de conills i bestiar porcí i boví. S'elaboren vins escumosos i es fabriquen teixits, materials de construcció i articles de pell.

El poble de la Múnia

El cap de municipi de Castellví de la Marca és el poble de la Múnia (o l’Almúnia), a 313 m d’altitud. És situat al SE, a prop de la riera d’Estalella o de la Múnia, que aboca les aigües al riu de Foix. El poble, el més important i més poblat del terme municipal, tenia 700 h el 2004. Hi ha l’església parroquial de Santa Maria de la Múnia. La vida cultural té com a centre el Casal de Cultura, la Societat Cultural Recreativa, l’entitat cultural “Els cremats” i la biblioteca municipal. La festa major de la població es fa el 15 d’agost, i a l’octubre se celebra la festa del Most.

Altres indrets del terme

El castell de Castellví de la Marca

Les ruïnes de Castellví de la Marca són situades al cim deun penya-segat (469 m d’altitud), sobre la riera de Marmellar, talaia natural sobre les planures de l’Alt i del Baix Penedès i lloc de vigilància de la portella que configura la riera de Marmellar. De Castellví, en resta la torre mestra, de planta circular, conservada enterament en el pis inferior, mentre que, de la part superior, només se'n pot apreciar la meitat. Aquesta torre era envoltada per una muralla, de la qual resten alguns llenços.

La capella del castell era dedicada antigament a sant Pere, sant Miquel i Santa Maria. El 1293 Mir de Castellví i altres persones en nom propi i de la Universitat de parroquians de l’església de Sant Sadurní de Castellví de la Marca, i amb el consentiment del seu rector, donaren diversos censos a la capella construïda al castell, perquè hi residís un prevere. Havia de celebrar a l’altar de la Mare de Déu el dissabte, a l’altar de sant Miquel el dimarts i al de sant Pere els altres dies. Aquesta capella del castell, romànica, era de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta de canó, que a migdia conserva dos arcs formers i l’arrencada d’una volta que podria pertànyer a una segona nau.

L'antic poble de Castellví de la Marca

El poble antic de Castellví de la Marca, del qual resten escassos vestigis, era situat al rost del castell, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Sadurní. Aquesta església, que avui ja no és parròquia, és una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes, probablement del segle XI. Al costat d’aquesta nau se n'afegí una altra al segle XIII, coberta amb volta apuntada, i, encara, una altra al segle XV, d’estructura gòtica, que comunica amb l’anterior per arcs formers de punt rodó. Té un campanar de planta quadrada amb finestres al darrer pis. Al seu costat hi ha el cementiri. A l’altra banda de la riera de Marmellar, sota mateix del turó on s’alça Castellví, s’ha format el nou veïnat de les Casesnoves de la Riera (258 m d’altitud), on s’ha construït una nova església parroquial, a la qual ha estat traslladada l’advocació de Sant Sadurní que tenia l’antiga parròquia romànica.

El castell de Pujades

Molt a prop del poble de la Múnia, gairebé al peu de la carretera de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys, hi ha el castell de Pujades, casa pairal fortificada amb una torre circular i uns sòlids murs amb contraforts. Hom diu que l’any 1864 es procedí a la reconstrucció de l’antic castell, i alguns elements arquitectònics dels enderrocs foren portats, pel marquès d’Alfarràs, al Laberint d’Horta (Barcelona), ja que era propietari d’ambdues possessions. Els orígens del castell de Pujades són confusos. Hi ha esment de la seva possessió per Bertran de Pujades (1177), passà després als Vilafranca (segles XIII i XIV), als Masdovelles (segle XV) i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs (segle XVIII). És una explotació agropecuària.

Les caseries i els veïnats

La caseria de les Casesnoves de Cal Marques, amb 191 h el 2004, és situada 2 km a ponent de la Múnia, sobre l’esmentada carretera de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys, a 239 m d’altitud. Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Sadurní. A prop es troben les caseries del Mas de la Pansa, amb 44 h el 2004 (a 230 m d’altitud), i de Can Margarit, amb 55 h el 2004, immediat al Mas de la Pansa.

Les Conilleres és un veïnat de cases escampades, distribuït en dos sectors: la Conillera Xica, al S (272 m), i la Conillera Grossa, al N (292 m), situades a tocar de la carretera dels Monjos a Castellví, vora el terme de Sant Martí Sarroca. El 1996 hi eren empadronades 45 persones. Hi ha- via hagut la capella romànica de Sant Marc, de la qual resta algun vestigi en una de les masies de la Conillera Grossa.

La caseria de Cal Noia, centrada per aquest mas, és situada a lnesquerra de la riera de Marmellar entre les Casesnoves de la Riera i el torrent de Comallonga. Hi ha la capella del Vinyet, d’origen romànic però molt transformada posteriorment. Al N de Cal Noia, hom troba la masia de Cal Morgades, sota el tossal del mateix nom (452 m d’altitud) i que centra el raval homònim, amb 8 h el 2004. També hi ha la capella de Sant Andreu, del segle XVIII, que té com a sagristia una construcció més antiga: l’absis semicircular i un petit tros de la nau d’una església romànica. D’altra banda cal esmentar el barri de Ratera, amb 80 h el 2004. Al S del terme, a l’esquerra del torrent d’Estalella, hi ha la masia i antic lloc d’Estalella, que fou donat el 1225 al monestir de Santes Creus per Pere d’Estalella; aleshores hi havia dues masies.

La història

L’antic Castellví de la Marca és documentat el 977. El 1023 els comtes de Barcelona, Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, vengueren a Guillem (I) de Castellvell, fill del difunt Amat, el domini del seu “castrum Vetulum extremarium”, si- tuat “in comitatu Barchinonensi in eius marchis”. És a dir, li vengueren Castellvell, que encara aleshores era situat als confins de la marca, dels territoris conquerits pels comtes. Guillem (I) de Castellvell tingué, també, Castellví de Rosanes, sobre Martorell. Ambdós castells, Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca, foren els dos nuclis principals a l’entorn dels quals es formà la baronia de Castellvell. De Guillem (I), anomenat, també, Guillem Amat de Montserrat, per tal com tenia el castell de la Guàrdia de Montserrat, la baronia passà al seu fill Ramon (I) de Castellvell. Pervingué després als fills d’aquest, sota la tutela del seu germà, Guillem (II) Bonfill de Castellvell. Dels fills de Ramon, fou, potser, Pere de Castellvell, qui tingué Castellvell o Castellví de la Marca, i el primogènit, Guillem (III), rebé Castellví de Rosanes. De fet, però, aquest, juntament amb un germà seu, segurament Arbert I (anomenat Dorca), actuà en els dos Castellví. Castellvell del Penedès, com també s’anomena en alguna ocasió a partir del segle XIII Castellví de la Marca, juntament amb la vila de la Múnia (Almúnia) formaven part del dot que Guillema de Montcada aportà a l’infant Pere en esposar-se, el 1291.

Posteriorment passà als vescomtes de Bearn i als comtes de Foix, durant el segle XIV. Recobrat, després, per la corona, fou tornat a alienar a la princesa de Viana, tutora del rei de Navarra. Al segle XVII Castellví de la Marca era del senyor rei.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...