Castigaleu

Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector.

És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró. Gran part del territori és cobert de boscs (roures i carrasques) i de pasturatges. La tradicional activitat del carboneig desaparegué. L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals (blat i ordi). Hi ha ramaderia (bestiar de llana i porcí), que ha anat creixent a llarg dels anys. La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona.

El poble (44 h agl i 59 h diss [2001]; 836 m alt) és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a sant Martí. Comprèn la caseria de Sant Llorenç i el despoblat de Santes Mases.