D’ascendència noble, inicià la seva formació humanística i la seva carrera diplomàtica a Milà, amb els Sforza. Passà després al servei dels Gonzaga a Màntua (1499) i al dels ducs d’Urbino (1504); el 1513 fou ambaixador d’aquests a la cort de Lleó X, i el 1515, tornà de nou de la cort de Màntua. Intervingué en diverses empreses militars. El 1524 Climent VII el nomenà nunci apostòlic a la cort de Carles V, on coincidí amb Joan Boscà. En produir-se el saqueig de Roma (1527), hom l’acusà de no haver intentat res per a impedir-lo, fet que precipità la seva mort. A part altres obres menors (poesia en llatí i en italià), escriví el Libro del Cortegiano (1528), una de les obres més sobresortints de l’època, que, juntament amb el Principe , de Maquiavel, contribuí a crear l’ideal humà renaixentista i assolí un gran equilibri en la llengua, alhora viva i culta.