Vida i obra
Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837. La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se. Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional. Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843.
Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novel·les i textos de caràcter liberal i anticlerical, publicats a Barcelona entre el 1831 i el 1840. El conjunt de la seva producció, sense tenir un gran valor literari, té un fort contingut polític i és una mostra de la literatura de combat de l’època. Les obres que escriví sobre la repressió dels capitans generals comte d’Espanya i Ramón de Meer, i la seva abrandada defensa de la llibertat com a valor polític suprem esdevenen una font important per a l’estudi de la revolució liberal a la Barcelona de la dècada de 1830-40.
Des d’un punt de vista historiogràfic, destaca l’obra Las bullangas de Barcelona ó Sacudimientos de un pueblo oprimido por el Despotismo Ilustrado (1837), signada amb les inicials del seu nom (J. del C. y M.) i que s’ha convertit en una obra fonamental per a l’estudi de les bullangues barcelonines del període 1835-37. El seu discurs, liberal i anticlerical, no va més enllà de la revolució política ajustada als interessos de les classes mitjanes, sempre prudents i desconfiades respecte al potencial socialment revolucionari de les classes populars. Malgrat les manifestacions de total imparcialitat, expressades reiteradament per l’autor, que es presenta com a cronista fidel dels fets, la parcialitat sempre hi és present. Aquest fet, que en una interpretació superficial podria ser un element de desqualificació, és el que li dona el valor historiogràfic afegit. De fet, la utilització de mites o referents històrics, com els comuners de Castella, informa sobre les fonts històriques del liberalisme progressista dels anys trenta del segle XIX a Barcelona.
Entre la seva bibliografia també destaquen: Los Esterminadores, ó, Planes combinados por los enemigos de la libertad para dominar la especie humana, bajo el mentido pretexto de defensores del altar y del trono (1835), El Tribunal de la Inquisición, llamado de la Fe ó del Santo Oficio. Su origen, propiedad y justa abolicion (1835), La ciudadela inquisitorial de Barcelona, ó Las victimas inmoladas en las aras del atroz despotismo del Conde de España (1836), Los frailes en el infierno (1836), Fraislismonia, ó Grande historia de los frailes (1836, 3 vol.), La Seduccion ó Los remordimientos. Novela histórica patriótica (1837) i Arte metódico de enseñar á leer el español en 41 lecciones (1847).
D’ideologia liberal i romàntica, és autor de les novel·les Viaje somniaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833), La prostitución (1833) i El fraile, o La reliquia entre las ruinas (1837), i dels poemes Atalaya observatoria de ambos sexos (1833), Exclamaciones de un expatriado (1833) i Espinas sembradas por la dictadura político-militar en Cataluña, ó, Los veinte meses (1839). Publicà una Ortografía de la lengua castellana (1831).
Lectures
- Brown, R.F.: La novela española, 1700-1850, Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Gráficas Orbe, Madrid 1953.
- Ferreras, J.I.: Los orígenes de la novela decimonónica, 1800-1830, Taurus, Madrid 1973.
- Garcia Rovira, A.M.: “Presentació”, a Castillo y Mayone, J.: Las bullangas de Barcelona ó Sacudimientos de un pueblo opromido por el Despotismo Ilustrado (edició facsímil), Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives / Eumo Editorial, Vic 1994.
- Ollé i Romeu, J.M.: Les bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra Carlina (1835-1837), vol. II, El Mèdol, Tarragona 1994, p. 318-319.