i baronia de Castre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

baronia de Castre

Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre vers el 1250.

Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència; comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena. Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis. Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna (primera meitat del s XVII), als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.

Llegir més...