Fill de Felip (III) de Castre. Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II, llavors comte de Trastàmara i aspirant a la corona castellana (1366). Acompanyà el seu cunyat en l’expedició a Castella del 1367, la qual acabà amb la derrota de Nájera, on Felip caigué presoner. El 1368 fou alliberat per Enric, que, en accedir al tron de Castella, li donà les viles de Paredes de Nava, Medina de Rioseco i Tordehumos. Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia. Tingué una sola filla, Elionor de Castre, que no arribà a fer-se càrrec de l’herència aragonesa.