i Jaume Català i Albosa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Català i Albosa

Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Arenys de Mar, Maresme, 1835 — Barcelona, Barcelonès, 1899

Bisbe de Canàries (1878-79), de Cadis (1879-83) i de Barcelona (1883-99). Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota. Bisbe de Cadis (1879), fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa; poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta. Bisbe de Barcelona (1883), durant el seu pontificat foren edificades o restaurades moltes parròquies i creats centres de beneficència; hom acabà també la façana de la catedral. Presidí la coronació de la Mare de Déu de la Mercè i celebrà un important sínode diocesà. Protegí Jacint Verdaguer i fou el primer president de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, creada el 20 de juliol de 1895. Assolí una veritable popularitat, fou defensor dels drets dels obrers i presidí una manifestació popular demanant l’indult d’un caporal condemnat a mort. Amb el seu acord, Tomàs de Boada proposà a Lleó XIII (1899) el seu trasllat i el de la cort pontifícia a Barcelona.

Col·laboració: 
JMPG
Data de revisió: 
2014-09-29
Llegir més...