i Pere Català i Roca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Català i Roca

fotografia fotog i literatura lit
Fotògraf i historiador, fill de Pere Català i germà de Francesc Català.
Valls, Alt Camp, 1923 — Valls, Alt Camp, 10 de febrer de 2009

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954. Col·laborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966). Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom. Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer. Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del Centre d’Estudis Colombins, publicà gairebé tota la seva obra a l’editorial del seu sogre Rafael Dalmau ©i Ferreres. A més de l’esmentat, hom pot destacar els títols Invitació a l’Alguer actual (1957), Quatre germans Colom, el 1462 (1976), Llegendes cavalleresques de Catalunya (1986), La plaga de la llagosta a Catalunya (1686-88) (1987), De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català (1987), ¿Els Primers missioners d’Amèrica foren catalans? (1988), El dia que Barcelona va morir (1988), El Virrei Comte de Santa Coloma (1988), Comentaris a castells catalans (1990), Un corsari anomenat Colom (1991), Històries d’en Jaume, rei conqueridor: (contalles d’un sobirà que amplià el món català) (1999), Càtars i catarisme a Catalunya (2001), Ferran el Catòlic, vidu i ‘catalanote' (2003). El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2000 el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I.

Llegir més...