Fou estimulat pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l’expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d’Anjou de llur illa. Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa (1283) a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III. Aquest concentrà les seves forces a Tolosa de Llenguadoc (1284). Jaume II de Mallorca li oferí pas lliure a través del seu regne. Pere II, al coll de Panissars (maig del 1285), pogué deturar els croats, que, tanmateix, passaren la serra de l’Albera pel coll de la Maçana, ocuparen tot l’Empordà i assetjaren Girona (26 de juny), que resistí tot l’estiu sota el comandament de Ramon Folc VI de Cardona. Les dificultats de proveïment de les tropes franceses i la derrota de llur esquadra per part de l’estol català, arribat de Sicília sota el comandament de Roger de Lloria (3-4 de setembre, davant la costa empordanesa, possiblement al golf de Roses o a les illes Formigues), afebliren les forces dels croats que, tot i conquerir Girona dies després, s’hagueren de retirar delmats per una epidèmia (atribuïda per la llegenda popular a un eixam de mosques sortit de la tomba de sant Narcís), de la qual fou víctima el mateix rei francès. En passar el coll de Panissars cap al Rosselló, la comitiva reial fou respectada, però la rereguarda fou destrossada per les forces catalanes (1 d’octubre de 1285).