Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació (punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils) i de serveis (bancs, grans magatzems), cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat.
Té l’origen en el pla Rovira (1859); malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació. El permís oficial fou concedit el 1889 (amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués). El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les barraques de firaires que s’havien anat construint al mig de l’espai conegut com a plaça de Catalunya. La primera etapa d’urbanització (dues grans vies en forma d’aspa i una plaça circular al punt d’intersecció) s’inicià el 1902. Hom començà la segona etapa amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929: el primer projecte, de Puig i Cadafalch, fou substituït pel de Francesc de P. Nebot (1927-29) i, ja iniciades les obres, pel de Joaquim Llansó. Entre les escultures que la decoren, es destaquen la Deessa de Josep Clarà i el Pastor de Pau Gargallo, amb unes altres de Josep Llimona, Enric Casanoves, Eusebi Arnau, els germans Oslé, Jaume Otero, Borrell–Nicolau, Enric Monjo, Josep Viladomat i Frederic Marès. Les obres del subsol, on hom havia construït les galeries comercials de l’Avinguda de la Llum, foren sotmeses a una profunda remodelació al principi de la dècada de 1990 per tal de destinar-les íntegrament a les estacions de metro i ferrocarril i als seus enllaços. Fins a la Guerra Civil de 1936-39, els seus cafès i restaurants (Maison Dorée, el Colón, la Lluna, el Suís) foren centre de moltes tertúlies literàries i polítiques ciutadanes. Fou també un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-85), el Circ Eqüestre Alegria (1879-95), Eldorado Concert (1887) o el Teatre Barcelona (1923). A la plaça es concentren algunes de les principals entitats bancàries i econòmiques del país, així com els grans magatzems El Corte Inglés SA, inaugurats el 1962 i que posteriorment absorbiren el tradicional comerç de Vicenç Ferrer. El 1991 hom hi instal·là un monument a Francesc Macià, obra de Josep M. Subirachs. Hi ha tres aparcaments subterranis.