Catalunya del Nord

Nom que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus (1659).

Bé que constitueix una regió del Principat de Catalunya, el fet de pertànyer administrativament a l’Estat francès li confereix unes característiques diferencials de les de la resta dels Països Catalans. El procés de francesització iniciat en temps de Lluís XIV fou molt intens. La monarquia ajuntà les comarques que la componien en dues vegueries i la Revolució Francesa en féu un departament afegint-hi la Fenolleda occitana i en resultà el departament dels Pirineus Orientals. Incorporat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, en fusionar-se aquesta amb la regió veïna Migdia-Pirineus (2016), la Catalunya del Nord passà a formar part de la nova regió administrativa d'Occitània.

El nom Catalunya del Nord fou utilitzat per primera vegada per la revista nord-catalana Nostra Terra (1937) i anà essent utilitzat més i més, no sense controvèrsies, fins el 1940, quan desaparegué la publicació. A partir de l’aparició d’El petit llibre de Catalunya Nord (1974), de Llorenç Planes, la designació difosa ha estat la de Catalunya Nord. També ha estat designada com: els Pirineus Catalans, el País Català de França, la Catalunya Francesa, els Comtats i, especialment pels seus habitants, el Rosselló, malgrat l’equívoc que representa la coincidència d’aquesta denominació amb la comarca homònima que en forma part (el Rosselló).

El 1998 la població censada era de 394.231 h., i el 2003 era de 411.447 h., amb una densitat de 100 h./km2 (així doncs, en el període 1998-2003 la població augmentà en 17.216 h.). El municipi més poblat era Perpinyà, amb 107.241 h., que concentrava el 26,6% del total de la població. La resta de nuclis que superaven els 5.000 h. eren Canet de Rosselló (10.299 h.), Sant Esteve del Monestir (9.982 h.), Argelers (9.164 h.), Sant Cebrià de Rosselló (8.655 h.), Cabestany (8.410 h.), Ribesaltes (8.163 h.), Sant Llorenç de la Salanca (7.995 h.), Tuïr (7.329 h.), Ceret (7.549 h), Bompàs (7.039 h.), Elna (6.473 h.), Prada (6.315 h.), Portvendres (6.000 h.), el Soler (5.891 h), Toluges (5.462 h.), Pià (5.210 h.) i Illa (5.053 h.), i aplegaven el 30,4% del cens. De ser una regió tradicionalment agrícola, pràcticament amb un monoconreu de la vinya, a partir de la dècada dels seixanta es va anar diversificant la seva estructura productiva, principalment per l’expansió de les activitats turístiques i pel creixent paper de centre de distribució de les produccions agrícoles procedents de l’Estat espanyol i de països del nord d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina. Això generà una recuperació demogràfica, invertint una tendència al despoblament existent des del principi de segle, fins assolir una xifra propera als 400.000 h. Una part considerable d’aquesta població corresponia a gent gran que s’establia a la zona en el moment de retirar-se. Aquesta regió presentava una estructura productiva molt terciaritzada, on els serveis concentraven un 75% dels llocs de treball, especialment en activitats comercials i turístiques. Després d’una forta expansió durant la dècada dels vuitanta, la regió va sentir de manera especial la recessió econòmica durant l’any 1993, si bé els resultats del 1994 i el 1995 mostraven un creixement marcadament positiu. La taxa d’atur se situava en un 16% de la població activa, 5 punts per sobre de la que es donava globalment a França. La renda per càpita, en termes de capacitat de poder adquisitiu, era un 10% inferior a la catalana (1995). El primer canal d’obtenció de rendes el constituïen les transferències, fet que era conseqüència del major pes de la població jubilada, de les prestacions socials i de les subvencions del govern francès i de la Unió Europea.

El 1980 es creà l’associació Arrels i es féu la primera classe de primària en català, fets que marcaren l’inici d’una sèrie d’actuacions destacades per a la normalització de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Posteriorment, un any més tard, Ràdio Arrels començà les seves emissions en català. Al mateix temps, es fundà la Unió per la Regió Catalana. El 1983, es presentà la primera llista catalana a les eleccions municipals a Perpinyà i es féu la tercera campanya de recatalanització dels noms dels pobles, una actuació que continuà els anys següents. El 1985 es creà l’organització Unitat Nacionalista i es fundà l’editorial catalana Llibres del Trabucaire. Aquest mateix any, hi hagué la presentació d’una llista anomenada Unitat Catalana, que volia participar en les eleccions regionals del 1986. El 1985 es constituí l’Associació Porta dels Països Catalans i el 1987 es publicà el primer número del setmanari ‘Punt Diari Catalunya Nord’ i es creà a Perpinyà l’associació Òmnium Cultural. Dos anys més tard, tingué lloc l’ocupació dels locals del Consell General per protestar contra l’actitud d’aquesta institució envers els problemes de la llengua i la cultura catalanes. També el 1987, se celebraren diverses activitats relacionades amb el Mil·lenari de Catalunya. Un any després, tingué lloc la signatura d’un nou conveni entre el ministeri de l’educació nacional i les escoles catalanes. Joan Pau Alduy guanyà (1993) en les eleccions municipals a Perpinyà per primer cop, i el 2001, aconseguí novament la victòria. Després de les eleccions, el socialista Christian Bourquin sortí reforçat a la presidència del Consell General dels Pirineus Orientals i a l’assemblea de la Catalunya del Nord (succeït el 2010 per Hermeline Malherbe). Al setembre de 2001 Alduy fou escollit senador de la República per primer cop. A l’octubre del 2002, es constituí el Bloc Català, format per membres del Partit per Catalunya, Unitat Catalana i ERC. Al mes de setembre del 2003, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugurà la Casa de la Generalitat a Perpinyà, la qual cosa suposava el retorn de la representació de la Generalitat, després de 344 anys. I aquell mateix mes, Artur Mas inaugurà a Salses la Porta dels Països Catalans. Així mateix, l’any següent es presentà l’associació Culturalnord, que té com a objectiu difondre la realitat de la regió als habitants de la resta dels Països Catalans. .