La sèrie, que havia estat iniciada a la Revista Nova, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia. Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.