Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic. Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils (cotó i seda), químiques (refineries de sofre), mecàniques i del tabac. El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita. Catània és també una localitat turística (balnearis) i cultural; té centre d’ensenyament superior: Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important biblioteca, que conserva un dels millors manuscrits de la Crònica de Ramon Muntaner. És seu episcopal des del s. VI. El convent benedictí de Sant Nicolau és el centre de devoció montserratina de la ciutat. Té aeroport internacional. Fundada a la segona meitat del s. VIII aC pels calcídics de Naxos, fou conquerida el 263 aC pels romans, i fou convertida en colònia sota Octavi. Després de les invasions dels bàrbars estigué successivament en poder dels bizantins (s. VI), dels àrabs (s. IX) i dels normands (s. XI). Quan l’illa passà sota la sobirania dels reis del Casal de Barcelona (1282), Catània esdevingué la residència favorita dels sobirans, i al s. XIV, seu del parlament sicilià. Durant els s. XVI i XVII sofrí nombrosos danys per les erupcions de l’Etna i els terratrèmols, especialment el del 1693. Fou considerada “cap i protectora de tots els catalans”, a causa del predomini que hi aconseguiren, i alguns palaus del s. XV mostren influències catalanes en llur arquitectura. Amb tot, en 1392-94 fou nucli de la revolta contra els catalans.
La catedral de Catània, de Vaccarini (1702-1768)
© B. Llebaria
golf de Catània i als contraforts de l’Etna.