Catarqueà

Prearqueà

Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.

Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni. El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys (dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 109 anys). El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics, d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents. Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant; aquesta seria una altra explicació del fet que hom no trobi roques més antigues de 4 Ga. La hidrosfera, ja formada en acabar la llarga etapa, hauria pogut generar les primeres roques sedimentàries (com les quarsites), encara que és un fet molt discutit perquè no hi han estat enregistrades les rudites. Les roques sedimentades més comunes són les piroclàstiques; hi ha, també, evaporites i roques carbonàtiques i silíciques.