Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota (1557) i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor (1558). En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais. En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les possessions hispàniques a Itàlia i als Països Baixos i retornava, al duc de Savoia, Savoia i el Piemont, exceptuades algunes places fortes més enllà dels Alps (Torí, Chieri, Chivasso, Vilanova d’Asti i Pinerolo). Llombardia era repartida entre Savoia, els Farnese i els Gonzaga. Finalment hom estipulava el matrimoni de Felip II amb Elisabet de Valois, filla d’Enric II, i de la germana d’aquest, Margarida, amb Manuel Filibert de Savoia.