Caterina II de Rússia

(Stettin, 2 de maig de 1729 — Sant Petersburg, 17 de novembre de 1796)

Tsarina de Rússia (1762-96).

Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst; el seu nom era Sofia Augusta. El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron (Pere III). El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort. Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron (1762), Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial. Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana. Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de convertir-la en un estat potent, per a la qual finalitat comprengué que li calia reforçar l’efectivitat del poder autocràtic i modernitzar les classes dirigents d’acord amb els principis de la Il·lustració: fundà escoles, protegí les ciències i les lletres, afavorí l’establiment d’artistes estrangers a Rússia i conreà, ella i tot, la literatura i la història, cosa que li valgué la lloança i l’amistat dels principals filòsofs de l’època (Voltaire, D’Alembert, Diderot, Grimm). Després del fracàs de la gran comissió reunida el 1767 per modificar el codi rus, per a la qual havia redactat unes instruccions força liberals, refermà el poder dels nobles, sobretot després de la revolta d’E.I.Pugačev (1773-75), que uní els obrers industrials, els cosacs i els serfs de la gleva de l’est i el sud de Rússia. Una gran reforma administrativa de l’estat fou empresa el 1775 i refermada el 1785: hom creà noves demarcacions territorials i, per primera vegada, foren separats els poders executius dels judicials; el poder local restà a les mans dels nobles, però aquests es veieren estretament subjectes a la corona. La política exterior del regnat tingué dos grans fronts d’actuació: Polònia i Turquia. Les aspiracions cap a l’oest es veieren satisfetes després dels tres repartiments de Polònia (1772, 1793 i 1795). Cap al sud, sota el regnat de Caterina, Rússia obtingué les ribes nord de la mar Negra i Crimea i el dret de lliure pas pel Bòsfor. L’esclat de la Revolució Francesa (1789) provocà una reacció antiil·lustrada en els seus darrers anys de regnat.