i Catí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Catí

Exterior de l’església parroquial de Santa Maria (Catí)
© C.I.C.-Moià
Municipi de l’Alt Maestrat, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda).
Població: 
859 h
[2009]
Extensió: 
102 km2

Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre. Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta (o rambla de la Morellana). Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat.

La major part del territori (unes 8.000 ha) és coberta d’alzinars, brolles i matolls. L’agricultura és pràcticament tota de secà (1.800 ha): blat de moro, patates, cigrons, vinya. Hi ha ramaderia (uns 5.000 caps de bestiar de llana i cabrum), que ha estat l’activitat econòmica principal del municipi i origen de la seva antiga prosperitat (havia estat un important centre tèxtil llaner), avui derivada cap a granges i fabricació del formatge de Catí. Aquesta modernització ha fet que, dins de la tradicional despoblació que pateix des del 1900, aquesta s’hagi aturat.

La vila (795 h agl [2006], catinencs; 661 m alt.) és a la capçalera del barranc de la vall Torta. D’origen islàmic, fou conquerida per Balasc d’Alagó (la carta de població és del 1239) i formà part del terme general de Morella des del 1250 fins al 1694, que s’independitzà: la rivalitat d’aquestes dues viles especialment en l’època d’esplendor (segles XIV-XVII), originà nombrosos conflictes. Conserva un gran nombre de construccions gòtiques civils i religioses: la casa de la vila (del segle XV) i l’església parroquial (Santa Maria), que fou reconstruïda al segle XV sobre un antic edifici romànic, del qual conserva un portal (per a aquesta església el 1460 Jaume Baçó pintà l’important retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona); conserva, a més, diverses peces d’orfebreria gòtiques i barroques. Aquesta església fou l’origen d’una important escola d’organistes escola de Catí.

Es destaca, entre altres, l’ermita de Santa Anna, gòtica, del 1441. Dins el terme hi ha el santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).

Col·laboració: 
JFMi
Llegir més...