El terme és gairebé totalment pla pel rebliment deltaic d’arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació (a l’est resta encara la llacuna d’El Hondo). El 94% del territori és conreat. El regadiu aprofita l’aigua del Segura a través d’una xarxa de séquies i assarbs; la séquia de Callosa passa prop del poble, i les assarbs de Susana, Favanella, La Palmera, Cebada, La Partición, La Flora i Montcada fan partió amb els termes veïns: el cànem és el conreu predominant, seguit de les hortalisses, a més d’oliveres, figueres i altres arbres fruiters. La ramaderia bovina és important. La indústria es limita a la preparació de la fibra de cànem. La vila (6 124 h agl [2006]; 12 m alt.) és una aglomeració itinerària, allargassada sobre la séquia de Callosa i un camí secundari de direcció SW-NE. Sembla que es beneficià del sanejament d’aiguamolls promogut pel cardenal Belluga. Rebé el títol de vila el 1741. L’església parroquial és dedicada als sants Joans. En el terme hi ha el veïnat de Los Dolores de Catral i altres entitats disseminades: Hornos, Madriguera, Nonduermas i Palomar.
Catral
© Fototeca.cat