El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel. A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall. Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona. Les zones muntanyoses són cobertes de bosc (alzines, roures, avets i faigs), activament explotat (hi ha serradores). Les terres de conreu (478 ha), cobertes gairebé totalment de vinya (413 ha), que ha substituït el blat (7 ha) tradicional, s’estenen al llarg de la Bolzana. Hi ha també, arbres fruiters (2 ha), hortalisses (5 ha) i pastures i farratges (45 ha). La ramaderia és constituïda per mig centenar de caps de boví i uns dos-cents caps d’oví. Hi ha mines de feldespat; hi radica una gran empresa minera que explota el feldespat de Fossa, Rasigueres i Fenollet.
La vila (577 h agl i 41 h diss [1982]; 345 m alt) és a l’esquerra de la Bolzana, prop de les fonts termals que li donaren el nom. Fou capital de la vegueria de Fenolleda fins el 1790. L’església parroquial conserva un retaule del segle XIV. Dins el terme hi ha els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac, i les restes de l’antic Castellfisel i del Castell dels Moros.