A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers (Jahudán de Cavallería) i literats (Vidal Yosef ben Labí, Vidal Benvenist de la Cavalleria). Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del s XV. En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i oficials de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís, Felip, Jaume i Alfons de la Cavalleria, que s’emparentaren amb famílies nobles aragoneses i castellanes. Amb la nova inquisició, molts components de la família foren penitenciats o executats per judaïtzants, bé que el rei aconseguí de salvar-ne alguns; llurs descendents continuaren exercint un paper públic important en el curs del s XVI i més enllà.