D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme. El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de G.Menasci i G.Targioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic; musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes.