i Antoni Cayrol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Cayrol

Pseudònim d’Jordi Pere Cerdà
poètica poètica i teatre teat
Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.
Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 de novembre de 1920 — Perpinyà, 11 de setembre de 2011

Residia a Perpinyà des del 1960, on regentà, fins el 1976, una llibreria. Promotor d’activitats catalanes al Rosselló (president del GREC i director de Sant Joan i Barres), donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves col·laboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971.

La seva poesia —amb un component principal, entre elegíac i bucòlic, determinat pel seu origen muntanyenc— s’inicià als anys quaranta a la revista La Tramontane i té com a matèria els amors i els treballs de l’home i la pròpia història personal com a resistent antifeixista i militant durant la Segona Guerra Mundial. Al primer recull que publicà, La guatlla i la garba (1951), sota la influència de Josep-Sebastià Pons, canta la seva Cerdanya natal, però en el següent, Tota llengua fa foc (1955), mostra influències del realisme social.

Posteriorment aparegueren Ocells per a Cristòfor (1961). El 1966 publicà Obra poètica, on aplegava tota l’obra publicada des del 1950 i que incloïa, també, Cerdaneses, La pell del Narcís, Dietari de l’alba, Un bosc sense armes i L’agost de l’any, escrits durant aquest interval. L’any 1988 incorporà als anteriors reculls Dignificació del carràs i Cantorer. El volum de Poesia completa  que en resultà rebé l’any 1989 el Premi Nacional de literatura de la Generalitat de Catalunya. El 2003 publicà les versions bilingües en català i francès Suite Cerdana: poemes amb traducció francesa i Paraula fonda/sens profond.

Com a dramaturg, després de 4 sainets (1941) i Angeleta (1952), obtingué ressò amb l’estrena de La set de la terra (1955), i posteriorment Quatre dones i el sol (1964), drama d’amor i de llibertat existencial. Reuní aquestes peces i també El sol de les ginestes (1956) i El sol neix per a tothom Obra teatral  (1980).  

Quant a la prosa, escriví també Contalles de Cerdanya (1961), recull de contes i llegendes, el llibre de narracions Col·locació de personatges en un jardí tancat (premi Crítica Serra d’Or 1985) i La dona d’aigua de Lanós (2001). Amb la novel·la Passos estrets per les terres altes (1998) obtingué el Premi Nacional de literatura (1999).

Hom li publicà també els textos autobiogràfics El món de Jordi-Pere Cerdà (1970), Cant alt : autobiografia literària (1980) i Finestrals d’un capvespre (2009).

Rebé la Creu de Sant Jordi (1986) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995), primera vegada que rebia el guardó un escriptor rossellonès.

 

Col·laboració: 
FVa / R
Llegir més...