El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci . Com a escriptor llatí (se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles) tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona. Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats ( lapsi ) durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians. S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa, al qual només reconeixia una primacia d’honor. Exiliat primerament de Cartago i amagat després per tal de defugir la policia imperial, morí màrtir el 14 de setembre. Durant molts segles hom celebrà la seva festa el 16 de setembre juntament amb la del seu amic el papa Corneli . S'han conservat les actes preses pels notaris durant el judici de Cebrià davant el procònsol, i una vida escrita pel seu diaca Ponç; ambdós documents són d’un gran valor històric. El seu epistolari ha estat traduït al català dins la col·lecció Fundació Bernat Metge.