illes Cèlebes

Arxipèlag d’Indonèsia, que s’estén entre l’estret de Macassar a l’W, la mar de les Cèlebes al N, la mar de les Moluques i la mar de Banda a l’E, i la mar de Flores al S.

És constituït per una gran illa, Cèlebes (s. ulawesi), i d’unes altres de més petites, entre les quals es destaquen les de Butung, Peleng, Muna, Kabia i Banggai. L’illa de Cèlebes és formada per quatre llargues penínsules i constitueix una regió muntanyosa afectada per freqüents moviments sísmics. El clima és equatorial, i en constitueix la vegetació el bosc tropical, que cobreix gairebé tota l’illa. La població és formada per diversos pobles i tribus, els més importants dels quals són els toales, els toradjes, els buguis, els macassaresos, els minahases i els gorontalos. Les illes són densament poblades. La majoria dels nadius són agricultors; els principals conreus són l’arròs, el blat de moro, el cafè, els arbres fruiters, l’horta i els cocoters. Hi ha jaciments de ferro, coure, plom, carbó i níquel. El principal port i centre comercial de l’illa és Ujung Pandang (l’antiga Macassar), per on són exportats cautxú, cafè, copra, blat de moro, níquel i ostres perlíferes. Hi ha interessants jaciments prehistòrics del Mesolític i del Neolític. Al segle XIV s’hi establiren, al sector meridional, soldats musulmans. El 1512 hi arribaren els portuguesos, els quals, amb l’ajut del soldà de Macassar, desenvoluparen el comerç. Al començament del segle XVII els neerlandesos començaren a penetrar a les illes de l’arxipèlag i aconseguiren l’establiment d’una factoria, en perjudici del comerç portuguès. L’any decisiu de la penetració neerlandesa fou el 1666, i un any després, pel tractat de Banggai, el soldà de Macassar n'acceptà el protectorat en una part de l’arxipèlag. La resta fou aconseguida als segles XVIII i XIX. Els primers anys del segle XX hi tingueren lloc importants revoltes que foren reprimides durament (1906-07). El 1949 passà a formar part de la República Indonèsia.